Quan s'acosta l'estiu, en regions pròximes al pol Nord, la llum del dia s'allarga tant que pròpiament no es fa de nit; són les màgiques nits blanques: «Feia una nit meravellosa, d'aquelles que potser només es donen quan som joves, estimat lector.»
Dostoievski narra la història d'una parella de joves --solitaris, desesperats, somiadors-- que es coneixen en una d'aquestes nits irreals als carrers de Sant Petersburg. Al llarg de quatre nits nous sentiments plens d'ingenuïtat romàntica creixeran dins seu, però el miratge es desfarà i la realitat s'imposarà de manera cruel. ¿Un únic moment feliç és prou per a tota la vida d'un home?
Les nits blanques és una gran història d'amor i desil·lusió, amb Sant Petersburg com a escenari nostàlgic i que entre altres directors de cine va fascinar a Robert Bresson o Luchino Visconti.
«El cor de les nits blanques és un desig. Un desig immens i terriblement concret. El desig de ser feliç.» (Carlota Subirós)
