«Publicada set anys després de La febre d'or, la
novel·la breu La bogeria (1899) és una aportació
singular en la tradició narrativa catalana, tant pel
que fa al tema —l'estudi particular d'un "cas clínic",
amb una forta dependència de la història
política i social del país— com pel que fa a la trajectòria
literària d'Oller. En el context de la fi de
segle, l'obra evidencia el desenvolupament d'una
nova orientació literària, en resposta al descrèdit
de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que
converteix aquesta problemàtica en un dels centres
temàtics de la ficció.»
