Us heu preguntat mai per qu utilitzem, de manera espontnia, expressions com ara "afluixar la mosca", "escampar la boira" o "passar per la pedra"? Per qu ens referim a "l'any de la picor" o "a la quinta forca"? Per qu "som de la mniga ampla" o "fem campana"?
Us presentem, doncs, l'origen d'un centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que colloquem a tort i a dret, sovint sense conixer la procedncia.
Esperem "no estar carregats de punyetes" en el nostre propsit. Tampoc volem "cantar la canya a ning", ni molt menys "donar gat per llebre". Noms provem de "no perdre el fil" i "posar els punts sobre les is", sense necessitat de passar per "uns set-cincies". I esperem fer-ho sense necessitat de "treure el sant Cristo gros".
