Mentre ella mateixa busca una casa, Stefanie Kremser ens convida a entrar a les llars de la seva vida —del passat, del present, del futur— i de les vides d’altres persones. Amb cada porta i finestra que obre, sentim la remor d’unes dones que endrecen objectes, gestos, idees, sentiments. Perquè una casa és molt més que les seves quatre parets, i pot ser tan diversa i personal com els seus habitants al llarg del temps. A mig camí de la memòria i l’assaig, són moltes les veus que escoltem a "Acció de gràcies per una casa": veus reals i de ficció, veus d’altres escriptores, pensadores i artistes. Veus que ens transmeten històries, vivències, desitjos, i que totes juntes afinen el sentit d’aquest llibre: tenir un lloc on puguis dir «això és casa meva».
Stefanie Kremser viu a Barcelona des del 2003. Va néixer a Düsseldorf el 1967, va créixer amb la seva família germanoboliviana a São Paulo i va estudiar cinema documental a Múnic. És autora de quatre llibres de narrativa, tots traduïts al català: "Postal de Copacabana" (Club Editor, 2007), "Carrer dels Oblidats" (Empúries, 2012) i, publicats a Edicions de 1984, "El dia que vaig aprendre a volar" (2016) i "Si aquest carrer fos meu" (2020). "Acció de gràcies per una casa" és el seu primer llibre escrit en català.
