"He escrit vˆries obres per˜ la intensa fru•ci— que he sentit al compondre aquesta novel¥leta intitulada Albi no la podria pas explicar." Pocs anys abans de morir, Juli Vallmitjana (1873-1937) escriu Albi, que avui es publica per primera vegada. Molt diferent de la seva narrativa anterior (com La Xava, Sota Montju•c, De la ra?a que es perd) i del seu teatre (mŽs de vint obres), Žs una hist˜ria plena de tendresa en un poblet de vora mar, de quan els pescadors encara anaven a la vela, amb pˆgines inoblidables com la fulgurant visi— de la pesca a lÕencesa o una divertida escena de navegaci— amb mal temps. Un nen abandonat explica la seva vida en primera persona, amb senzillesa i seguretat, entre un grup de personatges esbossats amb precisi— i que a mesura que la novel¥la avan?a van agafant molt de relleu i escalf. Sembla una hist˜ria de bons i dolents per˜ no hi ha dolents, el mal Žs la pobresa, la mala sort, els malentesos. Datada el 1932 i dedicada a la seva esposa, Žs el testament espiritual de lÕautor. El llenguatge dÕen mar i la manera descarada i efica? de Vallmitjana donen vida i carˆcter a aquest cant a lÕamor, al seny, a la bondat i a les dificultats del fer-se gran: "Vaig passar un hivern agrad—s, i aix˜ que sentia mŽs el fred que en altres hiverns, i Žs que ja anava massa abrigat, havia anat perdent aquella natural resist?ncia dels que no saben amb qu? ni on abrigar-se". L'autor compleix tot el que promet a la seva extraordinˆria explicaci— dedicat˜ria.
