«Mala vida és, en definitiva, literatura. I de la bona.» [Julià Guillamon, «La Vanguardia»]
«Un estil hipnòtic, seductor, alhora duríssim i voluptuós que s'emporta el lector fins al final impactant.»
[Rosa Miró, «LVD»]
Amanida d'animals és la confirmació d'un narrador original, fresc, enlluernador. A Mala vida, Marc Romera va retratar amb ironia una generació juvenil fracassada, narcotitzada per una vida massa fàcil. Ara, als contes d'Amanida d'animals torna a aflorar la seva vena càustica i poètica, amb una galeria de personatges perturbadors (o perturbats), inquiets (o inquietants), perduts (o perdedors), lúcids (o al·lucinats). En mans de Romera la vida és un joc d'enganys i desenganys, d'atzars i apostes, de malentesos acumulats i ridículs. Potser per això els acabem estimant tant, els seus personatges.
Marc Romera
va néixer a Barcelona el 1966, viu a Ciutat Vella, és filòleg i compagina la docència amb la conquiliologia. Ha publicat els llibres de poesia «Al balcó hi penja un bosc de colobres mesquines» (dins Bosc de colobres, Ed. Òmnium Cultural: Reus, 1986), «Genolls de fum» (Llibres del Mall: Barcelona, 1988), «Disfresses» (Columna: Barcelona, 1990), «La mandra» (Columna: Barcelona, 1994), «La mel» (Cafè Central / Eumo: Barcelona/Vic, 2002) i «La pau del cranc» (Empúries / Ed. 62: Barcelona, 2002). Amb «Mala vida» (Angle Editorial), la seva primera novel·la, va tenir una acollida excel·lent per part dels seus lectors.
