El comtat de Manresa, que en època carolíngia era terra de frontera i que estava estretament lligat als comtats d'Osona i de Barcelona, s'estenia per bona part de les actuals comarques del Bages (amb el Moianès) i de l'Anoia i per sectors septentrionals del Vallès. Malgrat les guerres i les expedicions militars, el comtat de Manresa fou poblat de manera ben densa, com ho recorden els topònims, i fou ben organitzat a través d'una xarxa d'esglésies i de castells termenats.
