La Balada de lÕholand?s errant [fauleta per a quasi-cadˆvers] irromp com un diˆleg a quatre veus, sota la forma dÕun torrent de versets que travessa un dels paisatges quotidians dÕOccident: lÕinfern. Enllˆ de l’riques dolceses, lÕinfern se situa en les consci?ncies, en moments de la vida, en la racionalitat macabra del model de relacions socials en qu? vivim, en lÕenganyifa putrescent de la transacci— pol’tica patida des del 1975 fins ara, en lÕanorreament que provoca un m—n desbordant... Reprenent la faula del veterˆ mariner moc—s que estableix un pacte amb el dimoni, les pres?ncies de lÕondina i dÕuna dona diguem-ne immaculada faran abaixar el cel a la terra mentre, a Mart, lÕholand?s errant redimeix qui sap qu?. La distˆncia que du aquest mariner de violar i matar a estimar Žs menor del que es podria concebre: al capdavall, la monstruositat apareix aqu’ com una prˆctica generalitzada.
