Seixanta-set poesies micològiques, seixant-set regals que els bolets tenien amagats -de vegades flotant damunt del barret, d'altres incrustats entre la polpa humida i, moltes, a l'interior de la invisible meravella que és l'espora- i que ara ens han ofert perquè ens en puguem regalar l'oïda.
Les poesies permeten que el lector es submergeixi dins la sumptuosa tempesta que inicia l'espectacle, mostrant el desgavell del micòleg que abans de sortir a la recerca d'algun bolet ignorat per tothom consumeix muscarina confonent-la amb sucre negre, la tristesa infinita dibuixada en el rostre del llenegaire vençut o la gota rosada que tremola en una fulla reflectint la mansa quietud boscana que hi ha sota seu.
