La creació de les societats corals a la conca del Ter no es va fer des del no-res. Abans dels coros ja hi havia una societat que cantava, i que cantava "a veus": les dones a les fàbriques; els homes a les tavernes, a les caramelles i a les confraries religioses.
Les societats corals, els orfeons i els cors religiosos van constituir el teixit associatiu des del principi de la industrialització fins a les crisis tèxtils de les dècades de 1960 i 1970.
L'autor ens acosta a la vida quotidiana dels obrers, a les preocupacions, a les lluites i als desitjos que, gràcies al fet de cantar junts, compartien i confrontaven. Tavernes i republicanisme, cors satírics i creences religioses, catalanistes i anarquistes, el "progrés" i la "tradició", les dones i els homes, es barregen en les pàgines del llibre i dibuixen una societat molt activa, potent i amb gran capacitat de transformació. Cantar va ser decisiu en l'entrada de tot un poble a la modernitat i a l'orgull de formar part de la "societat dels treballadors".
