Cap a Sibèria voldria viatjar la narradora d’aquest llibre quan sigui lliure de decidir on va. Mentrestant, és de la mà del germà gran que explora i explica un món com una bombolla de vidre: a penes una llenca de terra limitada pel mar, un port on van i vénen vaixells, unes quantes tavernes, una rècua de parents més gèlids que l’hivern a Jutlàndia, una mare que canta himnes i un pare que no diu res. Perquè aquesta bombolla és la de la infància com sap recrear-la un Petterson, lector devot de Rodoreda: intensament receptiva, plena de secrets i profecies, de perills inventats que esdevenen reals, com aquests lleons de pedra que un dia es convertiran en soldats de carn i ossos —quan, l’abril del 1940, Dinamarca sigui ocupada per les tropes alemanyes. I és que aquí també la Història trenca la membrana de la infància, i comença llavors el gran viatge cap a la Sibèria de l’edat adulta.
