“Carn nua” és un cos que es transforma en un full blanc, un full sense amor i sense vida. Un cos farcit de rebuig a ser dona, a ser una Venus amb malucs, pits i cintura.
L'autora, amb un llenguatge franc, valent, clar i directe narra la relació que va conviure entre la vida i l'anorèxia, i demostra que és possible una reconstrucció del jo-ser després de fregar la vida i la mort.
