Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada. Així comença la història de Cecília Ce, escrita just després de La plaça del Diamant. Però aquí, en lloc d'una sacrificada mare de família, qui s'explica és una dona marginada que viu de "fer senyors". Cecília Ce busca la companyia dels homes a les barraques del Somorrostro i als pisos rics de l'Eixample. El seu viatge al final de la nit és una de les peces més fortes de l'obra rodorediana. Amb un epíleg de Xavier Pla.
