Cartografies de l'ànima: Identitat, memòria i escriptura presenta
una reflexió sobre les formes d'enunciació en primera
persona i els modes de representació del jo a la literatura
medieval. S'interessa en la manera com aquestes estratègies
d'enunciació i representació possibiliten al jo, a través
d'un acte inaugural d'autoconsciència, la seva construcció
en subjecte, en un individu que raona sobre la seva identitat.
Els procediments i els resultats poden ser diversos en funció
de les tradicions literàries, de les convencions que imposen
els gèneres o de l'utillatge intel·lectual disponible en un lloc
i un temps determinats. No obstant això, a través dels segles
que transcorren entre Agustí d'Hipona i Erasme de Rotterdam,
emergeix, s'afaiçona i s'imposa un jo que s'observa i
s'analitza des de la veu interior de la seva consciència.
