El món camperol, en el decurs de la seva història, ha anat configurant tot un seguit de formes de viure, creences, costums i rituals a l’entorn d’un seguit d’elements com ara l’aigua, la terra, el sol, la lluna, el foc, el vent, els arbres i el conreu de la terra, així com la convivència amb el bestiar i el respecte a tot el seu entorn.
En la societat rural, la terra era una realitat omnipresent en tots els afers diaris, un element que donava força i caràcter, com a font de vida, com a patrimoni, com a demarcació, com a itinerari i com a paisatge.
D’aquesta estimació i aferrament a la terra en va sorgir un gran respecte per aquesta, la casa i família, a les seves arrels, als seus avantpassats i a una cultura, i una fidelitat a una manera de pensar, a una manera de fer i a una manera de treballar i organitzar-se.
