Els han tallat la llum per no pagar-la
i ja fa un mes que viuen a les fosques.
Ara la nit és de debò la nit,
atàvica,
prenyada de mil monstres.
Perquè quan ja no es pot veure la tele
es tornen a explicar històries de por.
Que el pare és a l'atur
o que la mare
guanya el sou d'una dona de fer feines.
Que no hem comprat els llibres de l'escola.
Que aquest hivern potser passarem fred.
La taula està parada i la família
és una col·lecció de rostres tristos,
fantasmes al voltant de les espelmes,
davant d'un plat d'arròs i d'un got d'aigua.
