Els contes d'aquest recull demostren dues obvietats, si és que les obvietats s'han de demostrar. La primera, és que la literatura ha de comptar sempre amb el sentit de l'humor, que no és un aliat per fer acudits, sinó una crossa per explicar-nos el sentit de la vida, si és que la vida en té. La segona obvietat és que els homes i les dones que fan castells també són, a part de castellers, dones i homes. Que s'emborratxen i s'enamoren, i es desenamoren i estan serens. Com tots, castellers o no. Josep Maria Fonalleras
