Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) és una de les escriptores més llegides de la literatura catalana actual. Novel·lista, cronista, memorialista de tot un segle. Teresa Pàmies ha deixat en els seus llibres un testimoni viu dels fets més importants de la Catalunya contemporània. Des de la publicació de Testament a Praga el 1971, any en què torna d'un llarg exili, Teresa Pàmies ha estat referent per a molts lectors. Editorial Empúries li ha publicat Coses de la vida. A ritme de bolero (1993), Nadal a Porto (1995), La filla del gudari (1997), Còniques de comiat (2000), Gent del meu exili: inoblidables (2001) i L'aventura d'envellir (2002). L'any 2001 va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En un dels paràgrafs d'aquest llibre, Teresa Pàmies ens adverteix: "Conviure amb la mort no és pactar, dialogar, consensuar el dia a dia amb ella. És un forcejament que, a la llarga, guanyarà la mort, però la vida s'enforteix en resistir l'embranzida, en superar una malaltia, en reviscolar l'ànim decaigut, en sentir-se estimat i respectat, i satisfer, de tant en tant, els batecs de la carn i les pretensions de l'ego".Filòsofs, pensadors i poetes de tots els temps han escrit abastament sobre la mort, amb una mirada lúcida i serena. Teresa Pàmies a Conviure amb la mort aborda aquest tema i transcriu alguns dels fragments més significatius de la literatura per ajudar-nos a reflexionar i a entendre la mort, com un procés natural que forma part, des del moment de néixer, de la nostra pròpia vida. No obstant això, aprendre a conviure amb la mort vol dir, també, lluitar-hi per enfortir la nostra existència, i no deixar mai de viure amb plenitud.
