La Cuina del Pirineu català és una cuina construïda sobre les premisses de l’aprofitament màxim dels recursos i de l’adaptació a les condicions –sovint d’una gran precarietat– que han caracteritzat, fins fa molt poc, la vida a muntanya. La major part de propostes que s’hi fan responen a una veritable “estratègia adaptativa”. Una estratègia no necessàriament lligada a la simple supervivència, però sí a l’assoliment d’un punt d’equilibri entre la disponibilitat de matèries primeres (sovint incerta) i la mobilització de recursos clau, com ara la imaginació i la inventiva.
