«Ara Davalú no m’inquieta per la seva violència, sinó perquè ha destruït i està destruint els lligams particulars, quotidians, concrets, els lligams íntims d’afecte. Estic totalment dominat per la indiferència. Tot allò que no sigui la meva relació particular, plena, directa i íntima amb Davalú no té importància, tot allò que no sigui el present més fulminant no té importància, tot allò que no sigui la tensió permanent que em provoca amb les seves caminades a través de l’os no té importància.»
