Amb l'expressió "les coses del cel i de la terra" l'autor vol posaren relleu que l'ésser humà és una estranya i sorprenent criatura que es mou entre els pols més distants i sovint fins i tot més oposats. Un ésser sorprenent i desitjós, angoixat i esperançat, celestial i terrenal, religiós i polític, entranyable i desconsiderat, amb anhels d'infinit, però sovint enganxat a tota mena d'apetències desordenades i d'instints perversos.
