Dies de tot neix d’una malaltia i d’una decepció; és un període d’aturada que permet anar enrere en el temps i fer memòria d’altres èpoques –records d’infància, la família, l’inici de la professió-, però també per reflexionar sobre la vida, els canvis, i sobre una feina, la d’ensenyar, que va començar sent una vocació i que, amb el temps, s’ha convertit en un desengany. La nostàlgia, la reflexió, el dolor, la frustració... se superposen al llarg del text amb les experiències positives, les il·lusions i la maduresa, en un anar amunt i avall en el temps i en el pensament.
