El lector de segle XXI espera que el cronista ajusti comptes, vol noms i concrecions, vol sang i fetge, caps tallats oferts en safates -encara millor per una ballarina nua-, i aquí es poden contemplar diversos aspectes, des de la venjança fins a posar-se un mateix damunt dels fulls de paper allí on la vida no t'ha situat, o on no t'has sabut o pogut situar. No perdre de vista que més d'un està convençut que l'èxit d'una crònica personal es mesura per la quantitat de gent que s'hi emprenya, i encara per la categoria cortesana dels emprenyats, vet aquí el primer repte d'allò que se'n pot acabar dient honestedat.
Així i tot, perviu la sensació que justament allò que dubtes si ho dius o no, allò que penses, val més no entrar-hi per no ofendre, per no trair complicitats, és allò que la majoria de lectors espera, allò que aniran a buscar en primer terme
