Paul Lafargue, socialista, gendre de Marx, suïcida insigne,
anorreador d'anarquistes -i, ell, més llibertari que la majoria-
a l'Espanya del segle xix, va escriure El dret a la peresa
des d'una presó, el 1883. Ara, més d'un segle després, el seu
text contra el "dogma desastrós" del treball, se'ns presenta com
un apunt subversiu contra l'obsessió productivista d'occident.
Sense pretensions historicistes, l'autor, utilitzant magistralment
la paradoxa, la ironia i el sarcasme, fustiga els "burgesos"
-presoners del propi sistema social que han creat- i
el gregarisme de les classes "treballadores", enamorades del
seu esclavatge, el treball.
