Singular catàleg de llits que no entenen de regles, i en els quals els nens i nenes podran solcar mars o arribar a l’espai. Un llit menjador, un llit de butxaca, un llit elefant! Que s’hi pugui dormir, és el menys important.
Aquest poema fabulós va restar inèdit més d’una dècada, i Sylvia Plath no el va arribar a veure publicat. La poeta nord-americana hi crea un món fantàstic i lúdic entorn dels quatre costats d’un matalàs, i ofereix un repertori de llits on infants i adults no podran fer més que ajornar el son.
I quin origen té, un projecte tan original? La mateixa autora no ho sabia, però s’ho va passar bé esbrinant-ho: “D’una llarga llista de llits prou estrambòtics, enginyosos i abstractes, en vaig triar deu, em vaig posar a escriure i ja no vaig parar”.
