Recuperant els personatges de L'últim home que parlava català, Carles Casajuana ens presenta la història de la redacció d'un assaig sobre la qüestió i la identitat catalana. Ramon Balaguer, director de la col·lecció d'assaig d'una important editorial, encarrega al seu antic company de pis i escriptor Miquel Rovira el projecte d'escriure una obra de no ficció sobre els catalans. L'encàrrec és el fil conductor de la novel·la: l'editor vol un llibre divertit amb gràcia, però l'autor creu que la situació de Catalunya no fa cap gràcia i no serà fàcil, una vegada més, posar-se d'acord.
