Em dic Pere i no sóc ni gran ni petit: sóc mitjà. El pare diu que sóc massa petit per anar sol enlloc, la mare diu que sóc massa gran per plorar i l’avi, a la butxaca, en comptes d’un euro, m’hi posa un caramel. De vegades voldria ser gran i de vegades petit, però… estic fart de ser el mitjà!
