Viure amb ella és un suplici. És com compartir la vida amb un rap. Quina mena de conversa tindries amb un rap? Doncs ni més ni menys la mateixa que tinc jo amb la meva germana. Encara que ben pensat, és més aviat un lluç, que els raps no tenen espines i fan de bon menjar, en canvi ella punxa i no hi ha qui se l'empassi. A més, els pares la protegeixen i totes les culpes del que li passa me les carreguen a mi, sense a donar-se'n que, protegint-la, no espavilarà mai.
