ELS FETS DE PRATS DE MOLLÓ

ELS FETS DE PRATS DE MOLLÓ. I JORNADES D'HISTÒRIA I DEBAT NACIONAL

Editorial:
AFERS
Año de edición:
ISBN:
978-84-18618-63-5
Páginas:
126
Encuadernación:
Rústica
Disponibilidad:
estoc disponible

18,00 €
Comprar

El volum recull els textos de les ponències i comunicacions de la primera edició i constitueix, per tant, una visió de primera mà d'uns fets i uns personatges que cridaren l'atenció del món. S'hi estudia, doncs, «La Catalunya del Nord a principi del segle XX. Breu puntualització política, socioeconòmica i cultural» (Joan Peytaví Deixona), «4 de novembre de 1926: què va passar?» (Lluís Duran), «Bordas de la Cuesta, l'oblidat de l'estat major de Macià» (Josep-Lluís Carod-Rovira), «Anotacions sobre el judici a París pels fets de Prats de Molló» (Jaume Renyer Alimbau), «L'acció internacional de Francesc Macià i Estat Català (1922-1931)» (Fermí Rubiralta i Casas), «Martí Vilanova Purcalles, una vida intensament curta (1896-1930)» (Alfons Romero Dalmau) i «Josep Marlés i Pere Marmer, record de dos conjurats» (Berenguer Ballester).



La tardor de 1926, Francesc Macià encapçalà un intent d'invasió armada de Catalunya per tal d'aconseguir-ne l'alliberament i poder proclamar-ne la independència, al capdavant d'uns centenars de joves patriotes vinculats a l'organització Estat Català que ell presidia. Aquella temptativa, coneguda amb el pas dels anys com «Els fets de Prats de Molló», va tenir l'epicentre a la vila nord-catalana de Prats de Molló, al Vallespir, i més concretament a la coneguda com a Vil·la Denise. Recuperat l'edifici gràcies al mecenatge privat, l'Associació Amics de Casa Macià, amb integrants del nord i del sud del país, hi organitza amb caràcter anual unes Jornades d'Història i Debat Nacional, amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica i facilitar reflexions útils per al nostre futur nacional.
L'obra recull els textos de les ponències i comunicacions de les I Jornades d'Història i Debat Nacional presentades per Berenguer Ballester, Josep-Lluís Carod-Rovira, Lluís Duran, Joan Peytaví Deixona, Jaume Renyer Alimbau, Alfons Romero Dalmau i Fermí Rubiralta i Casas.