Miquel Pérez Latre ens proporciona una visió innovadora de la política a Catalunya al segle XVI. Exposa el desenvolupament institucional de la Diputació del General de Catalunya en el marc de la política imperial dels Àustria i posa en relleu la confrontació entre les necessitats de "la terra" i les del rei. En efecte, el desplegament polític i territorial de la Diputació ?vist amb malfiança des de la monarquia, la qual havia supeditat la política i la fiscalitat a les urgències imperials? coincidia amb un procés d'expansió demogràfica i econòmica de la societat catalana que tenia com a corol·lari la participació en les institucions dels grups socials vinculats a les activitats econòmiques, que necessitaven que el sistema polític funcionés.
