Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va nŽixer a Girona, on, segons ell, comen?a el nostre pa’s i la nostra llengua a ser el que Žsüva passar uns bons anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valenciˆ de lÕextrem sud i va acabar al bullici—s m—n cultural de Barcelona al comen?ament del segle XX, on va entrar a la redacci— de La Veu i es llan?a a conc—rrer als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1912 i 1914 sÕinstalála en un poble petit de muntanya, entre el Solson?s i la Segarra, perdut, de mala mort... i en aquells anys de triomf del noucentisme, es posa a escriure estampes magn’fiques de prosa rural, primer i desprŽs dues veritables i majestuoses noveláles de la pagesia de muntanya: LÕestrella amb cua, 1919 i La trag?dia de cal Pere Llarg, 1923. Amb aquestes dues obres, genials de concepci— i de realitzaci—, i que respiren per tots els porus el plaer de la llengŸa i el de escriure-la, Girbal arriba al punt culminant de la seva carrera literˆria i sÕassegura el bitllet per a la posteritat. La llengua dÕaquest llibre Žs un prodigi. De grˆcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbala•dora, de paraules i formes de paraules.
