En una ciutat arrasada pel canvi climatic i les desigualtats socials, en Jordi malviu fent de fumigador. El producte que fa servir segurament es toxic pero ningu no ho sap ben be, i en qualsevol cas, te sort de no haver de treballar als pous, on als quaranta anys ja et jubilen perque puguis morir tranqui?lament a casa, entre vomits i dolors terribles de tanta radioactivitat que has engolit a la feina. En Jordi va vivint amb les seves inseguretats i paranoies, que comparteix amb els companys de feina, tan desgraciats com ell. O mes. Malgrat tot, pot ser que hi hagi un punt d’esperanca de canviar la seva sort? Es licit tenir el somni d’una vida digna?
Amb un talent narratiu indiscutible, Jair Dominguez crea una nove? la unica que submergeix el lector en un univers apocaliptic, on tot es diferent pero tot ens sona. I la sensacio de reconeixement arriba amb la de panic, ja que la critica social que s’amaga en aquestes pagines es tan profunda com devastadora.
