Al llarg de noranta-dos anys de vida, Andrea Camilleri va veure, viure i narrar una infinitat d’històries. Aquesta vegada, però, aprofitant una circumstància excepcional, l’arribada amb l’edat de la ceguesa, ell mateix es converteix en el protagonista d’aquest relat. El resultat: vint-i-tres històries que són les instantànies nítides d’una vida: anècdotes, trobades amb personalitats, esdeveniments històrics i records que conformen una autobiografia. Peripècies personals que s’entrellacen amb memòria familiar; com ara la del comissari Carmelo Camilleri, un feixista que investiga un atemptat fins que en descobreix els responsables a les files del seu mateix partit. Quan n’informa, l’arresten i el confinen, sense saber que això inspirarà, molts anys després, el personatge d’en Montalbano.
