Surten a la llum les cartes adreçades per Pere Calders al novel·lista, assagista, crític literari i traductor Rafael Tasis, zelosament guardades des de sempre pel receptor. L'un es va convertir en lector i crític de l'al-tre i les lletres d'una banda a l'altra de l'Atlàntic van esdevenir, també, el mitjà idoni per a exercir de comentaristes literaris. Aquest joc epistolar aporta informació fonamental, directament o indirecta, per a resseguir les trajectòries de tots dos escriptors i per a resseguir la gènesi, el desenvolupament i la recepció d'algunes obres de Calders; així mateix, per a conèixer les seves visions de l'exili (no del tot coincidents), els principis estètics que els guiaven o el model de llengua literària de què se servien. Apareix també el Pere Calders més enjogassat i divertit humorista i irònic. I un Calders circumspecte, intuïtiu i clarivident
Les cartes, escrites en una prosa precisa i poderosa, constitueixen una mostra inèdita de literatura testimonial d'un dels grans narradors del segle XX.
