Icosaedre és el resultat d'una passió i d'una tristesa. De la passió de saber que és només gràcies a la poesia, a l'art, que podem perdurar en la memòria dels altres. De la tristesa per la pèrdua d'un bon amic que ara ja forma part de la regió de la ingravidesa. Ell, que un dia va somiar ser jerarca de la llum, ídol de la resplendor que es materialitza en amor, onada, blau i immensitat, retorna a la terra.
¿Qui perpetua
un trànsit de roselles
pels blats aquàtics?
La ferida vermella
del nou pa de la vida.
