El monòleg és l'obertura de la partida. Un penalty. Un solo. Tu ets l'únic instrument. Hi ha una partitura, però també apareixen desenes de factors. Tot ha d'estar en harmonia i, per descomptat, ha de ser divertit. No negaré el plaer que produeix fer un monòleg i que, a més, el públic rigui. Hi ha pocs moments comparables a aquest. Sí, el que estan pensant n'és un. En els últims temps, em sento molt segur. Com si ho hagués fet tota la vida. Explicació: estem arribant a la mítica xifra de MIL. Vam fer comptes l'altre dia i gairebé em quedo calb de l'ensurt. Mil! Això ho explica tot: són hores i hores de vol. I de rialles. I de bons textos. I de mirar el dia a dia per sota les faldilles. M'encanta ser còmic i que en vagi quedant un testimoni escrit en forma de llibre. Com aquest.
