¿És el jo una cosa inamovible o està sotmès a canvi? ¿És potser un fluir constant? Imre Kertész, supervivent d’Auschwitz que va viure l’estalinisme i el kadarisme a Hongria, reflexiona—en un viatge existencial per diverses ciutats europees—sobre les transformacions que afecten necessàriament les fibres més profundes de l’individu. Ens trobem davant la cerca d’un jo anterior, perdut, davant l’intent de comprensió dels canvis que aquest jo ha patit després de les seves vivències i els seus sofriments. En l’obra que presentem, Kertész ens guia, a través de les grans veus de la literatura i el pensament occidentals, pels intricats camins de la historicitat del jo des de la Segona Guerra Mundial fins avui.
