Condemna per sedició i malversació. Penes de fins a 13 anys de presó. Inhabilitacions per al mateix període de temps. I un pósit que limita l'acció política a l'Estat. Aquests són els grans trets de la senténcia del Tribunal Suprem contra els líders independentistes que van promoure el referéndum de la tardor del 2017. El veredicte, redactat per Manuel Marchena i validat per la resta de membres de la sala segona del Suprem, suposa un abans i un després en la relació entre Catalunya i Espanya. Si la senténcia contra l'Estatut va encetar un cicle de mobilitzacions inédit en la história del país, les 493 págines que condemnen els membres del Govern, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell obren una etapa de conseqüencies imprevisibles. El contingut de la senténcia de Marchena, redactada durant quatre mesos i sotmesa a tot tipus de pressions, és la crónica d'un veredicte programat per marcar unes noves regles a l'hora de fer política i per enviar un missatge: jugar amb la unitat d'Espanya no és gratuït, tampoc a nivell penal. El tsunami de la sedició arrossega al Palau de la Generalitat i la Moncloa a una
