L'obra que presentem aconsegueix desvetllar i difondre amb rigor un patrimoni històric i cultural de primera magnitud per a Catalunya i per a Barcelona. Gràcies a aquest ingent treball es podrà retornar a la ciutat la història d'un fragment urbà, en el seu moment molt viscut, que formava part de l'àrea que va ser enderrocada després de 1714 per fer la Ciutadella i la seva esplanada. L'obra, però, va encara molt més enllà. Aconsegueix, també, que entenguem millor la societat barcelonina i catalana del segle xvn i de l'inici del xviii, un període que mereix ser estudiat amb tota la profunditat possible.
La Ciutat del Born, nucli central de la recerca que parteix de l'estudi del jaciment conservat dins l'antic mercat, compleix amb l'objectiu d'enriquir radicalment el coneixement global de la història de Barcelona i el país en aquest període. Ens presenta, en contra d'alguns tòpics, una societat activa i ben connectada amb el món; que patí els efectes de la guerra, però capaç de recuperar-se gràcies a les sòlides bases socials, econòmiques i culturals que s'havien anat construint abans del conflicte bèl·lic.
Per poder bastir aquesta visió renovada de la societat del període, el llibre descriu amb precisió les activitats econòmiques i la vida quotidiana i cultural dels barcelonins de l'època. Per les seves pàgines hi desfilen milers de personatges, dedicats al treball artesanal o participant en algun negoci que remet a terres llunyanes; observats en la intimitat de la seva vida familiar o com a integrants d'una pròspera economia urbana; sorpresos bevent aiguardent en alguna taverna o amb la raqueta a la mà, en ple joc de la pilota; comprant tabac en una de les brillants adrogueries de la ciutat o asseguts en un dels flamants cafès de Barcelona. A partir d'aquest recorregut apassionant, La Ciutat del Born acaba oferint una imatge coral i diversa de la societat barcelonina, una visió que resulta ser, alhora, detallada i general. I amb aquesta obra, l'autor es reafirma, ben convençut com jo mateix, en la vigència de les paraules que, al final del segle XVII, va escriure el destacat barceloní Narcís Feliu de la Penya: «La ciutat no la componen les pedres, sinó els seus habitants
