Qualificada d?«obra mestra» per Sainte-Beuve, i un dels retrats femenins més bells i profunds de la literatura del segle XIX, La dona de trenta anys és una novel·la extraordinària, tant per la seva gestació (es va publicar en forma de narracions separades entre el 1830 i el 1844, moment en què va assolir la seva forma definitiva) com per la singularitat de la vida sentimental de la protagonista, Julie d?Aiglemont, a través de la qual s?hi poden descobrir els primers auguris de l?alliberament de la dona.
«En la novel·la moderna, Balzac és com el pa, una cosa primordial, insubstituïble, que sempre es troba a faltar; molts en diuen fàstics, el canvien per galetetes insípides o per altres invents de la dietètica, però mentre hi hagi món i no desaparegui del tot la noció del gust, voldrem menjar amb pa; com el lector exigeix llegir o rellegir Balzac quan ja s?ha cansat de la superfluïtat presumptuosa de tantes llepolies.» Carlos Pujol, El País
