La Mussara va ser, fins a mitjan segle XX, un poble viu, al capdamunt dels cingles que esguarden la façana marítima del Camp de Tarragona. El seu terme, amb l'entorn i els masos que el solcaven, era atractiu als excursionistes, però —mancat d'aigua i sovint aclaparat per la boira— les males condicions per viure-hi en la societat moderna en comportaren el despoblament.