ÇLÕˆnima tŽ no sŽ quina debilitat pel blanc, lÕamor es complau amb el vermell, i lÕor alimenta les passionsÈ, diu Balzac. I Žs que lÕefusi— dels colors, les esplendors orientals, els esguards flamejants i la fascinaci— colossal que pot arribar a suscitar una dona encenen, dins la mon˜tona grisor de la poblaci— parisenca, la guspira del gaudi en el jove que es pensa que Žs immune a lÕenamorament. LÕamor, per˜, Žs lladre i pervers de mena: mai no han estat tan enfrontats com en aquest relat delici—s el frenes’ del plaer i les lleis inexorables del dest’ i de la sang.
