«Pot el misteri de la paraula recuperar la llum primigènia del record? Poden resplendir els records amb l'alquímia dels mots? Des de sempre l'home, aquesta bestiola lliurada als atzars i les quimeres de l'existència, ha lluitat contra la desmemòria, contra l'absència, contra l'absurd del no-res. Quelcom poderós i atàvic ens empeny d'antuvi, com una necessitat inexcusable, com un desig irreprimible, a desxifrar els alfabets ocults, els enigmes insondables, els codis secrets que regeixen el curs del nostre destí. Vet aquí la raó de ser -almenys una d'entre tantes- de la paraula. El mot precís, just, essencial. Déu va néixer -l'home també, és clar, puix la divinitat és creació de la ment humana- en el precís instant de germinar dins nosaltres la primera llavor del pensament, la sement pura, inaugural, ubèrrima, que hauria de fruitar amb l'eclosió quasi miraculosa de la paraula.»
