La mare d’en Jaromil és una dona possessiva que consenteix el seu fill en excés i que menysprea el marit, un discret enginyer a l’interior del qual s’amaga un veritable heroi. Encoratjat per la mare, que li riu totes les gràcies, en Jaromil entra a l’adolescència creient-se un poeta. Mentre la seva mare té una aventura que l’omplirà de remordiments amb el professor de dibuix d’en Jaromil, el seu fill coneix les dificultats de fer amistat amb els companys de col·legi i mira d’ocultar en els seus poemes les seves primeres experiències eròtiques. Poc després crearà en la seva imaginació un personatge, en Xavier, que viu el que a ell se li nega. Quan accedeixi a la universitat i el 1948 s’implanti al país el comunisme amb tota la seva duresa, en Jaromil, convertit en un poeta del règim, encara ignorarà que la seva vida no és sinó una fugida eterna i, el que és pitjor, que qualsevol decisió comporta conseqüències molt més greus del que un s’imagina.
