L’alè de les cendres de Maite Salord combina tres plans –el narratiu, l’històric i el poètic– per oferir alhora la trajectòria completa de Dèlia Escandell Guerrero, entre Mallorca i Menorca, i la d’una nissaga en què conflueixen dues branques familiars, eivissenca i andalusa, al barri de Son Espanyolet de Palma entre els anys vint i els quaranta. La veu narrativa ressegueix la crua història col·lectiva, marcada pels fets tràgics viscuts durant la Guerra Civil Espanyola, mentre que els textos històrics n’ofereixen el contrapunt documental. La dimensió poètica, en canvi, s’assoleix gràcies a la primera persona de les dotze «vibracions» amb què es clouen els grans capítols a tres veus.
La història familiar, circumscrita a un temps i a uns espais físics ben reals, esdevé fonamental per entendre els secrets i els silencis amb què na Dèlia va construir la seva vida amb Josep Taltavull a Menorca. L’alè de les cendres, tanmateix, ens condueix, en un crescendo literari, a la veu darrera de na Dèlia a la recerca del pare de la infantesa, finalment recuperat. Des del cementeri de Ciutadella i resseguint la roda de l’any, el diàleg que manté amb el fosser li permetrà trobar un acord entre el pes de la vida i l’alliberament de la mort.
