La insignificança de l'ésser humà davant la natura, l'abisme tenebrós de l'existència, la crisi del jo creatiu en un món en plena transformació i el gran crepuscle del classicisme de Weimar, projectant se contra un horitzó dramàtic fetde paisatges romàntics i d'esquizofrència, acompanyen la figura corprendedora de Reinhold Lenz, el poeta que, en paraules de Goethe, "travessà com un meteor fugisser l'horitzó de la literatura alemanya i tornà a desaparèixer sobtadament".
