I de sobte, esgotats pràcticament tots els premis, els èxits, els honors; digerit i dissimulat l'enorme prestigi, Màrius Sampere decideix reinventar-se. I ho fa, i ho aconsegueix, sense trair la veu que el delata però creant un univers poètic nou, potser més íntim, molt més íntim, però alhora expansiu, infinit, total, on la certesa d'un final de camí esdevé desmesurada reflexió i deliri líric que esclata en un dels llibres més brutals, més definitius i contundents de la literatura mundial dels nostres temps: L'esfera insomne, sí.
