Aquesta obra ofereix deu dècades de la pràctica d'aquesta activitat esportiva i de lleure, tan estesa entre els catalans, que va iniciar-se el 1908 als Rasos de Peguera (Berguedà) gràcies a la Secció d'Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. L'obra en presenta diversos aspectes: la història, els protagonistes (practicants, competidors, monitors...), les estacions d'esquí amb les instal·lacions i el material, els campionats, etc.
Si bé l'esquí va néixer com a mitjà de transport als països escandinaus, a Catalunya ho va fer com a activitat esportiva i de lleure, i de seguida es va popularitzar, sobretot amb l'arribada del tren a la Molina el 1922, on es va obrir l'estació d'esquí dos anys més tard. Aquell 1924 l'esquí va esdevenir també esport olímpic, a Chamonix (Alta Savoia), al peu del Mont Blanc, on es van celebrar els primers Jocs Olímpics d'hivern. A Catalunya, l'esquí es va estendre amb facilitat gràcies a l'orografia del terreny, amb alçades superiors als 3.000 metres i amb l'existència de nombroses valls, cims i serrallades que es cobreixen de neu cada hivern. Això no obstant, en diversos indrets aquesta activitat ha comportat una urbanització no precisament curosa amb el paisatge.
