L’hora del salmó relata la pujada metafòrica del riu de l’Ari,
una noia de trenta-tres anys, a qui li diagnostiquen un càncer
de mama en estat avançat. Narrat en primera persona, amb
una prosa audaç i impregnada d’ironia, ens presenta el dia a
dia d’una postadolescent, que viu a l’antic pis dels seus avis i
es creu invencible pel sol fet de ser jove. Un dia, però, la vida
li dona una lliçó i, com fa el salmó just abans de morir, li tocarà
també remuntar el riu. Tot plegat mentre el seu entorn
no deixa de fer plans de futur —es casen i tenen fills—; l’Ari
se sentirà atrapada en un present incert, del qual no sembla
poder-ne escapar per molt que nedi i nedi a contracorrent.
