Pierre Charron. Fran?ois La Mothe Le Vayer. Charles de Saint-ƒvremond. Pierre Gassendi. Cyrano de Bergerac. Baruch de Spinoza. Els dos primers volums de la Contrahist˜ria de la filosofia demostren, entre altres coses, que els presocrˆtics no existeixen; que Plat— aspira a un acte de fe immens de les obres del materialista Dem˜crit; que Epicur no Žs un garr’; que l'epicureisme dura mŽs de cinc segles; que mŽs de mil anys de gnosticisme llicenci—s cauen en l'oblit de l'Edat Mitjana desprŽs de l'esbandida de la historiografia dominant; que hi ha molts cristians hedonistes; que Montaigne no va escriure els Assaigs, sin— que els va dictar Ñcosa que canvia tota l'estructuraci— de l'obra...Ñ; que, a travŽs de la seva Çfilla sobrevingudaÈ, Marie de Gournay, d—na impuls al segle segŸent; etc. Precisament aqu’, el segle XVII estˆ tractat amb la idea de desconstruir mites i llegendes de la hist˜ria oficial de la filosofia Ñconvertida en la hist˜ria de la filosofia oficial. Als ant’podes d'un ÇGran SegleÈ de postal amb Descartes, Pascal, FŽnelon, descobrim una constel¥laci— de Çllibertins barrocsÈ que, encara cristians, beuen de les fonts de Montaigne, dels relats de viatge dels descobridors del Nou M—n, de les sales d'objectes ins˜lits, de les lli?ons que donen les lents astron˜miques, de les anamorfosis dels pintors... Aquests fil˜sofs es diuen Charron, La Mothe Le Vayer, Saint-ƒvremond, Gassendi Ño Spinoza, que curiosament mai no ha estat estudiat des de la perspectiva de la seva especificitat hedonista...
